Orientar l’alumne en una prova escrita

Fa un parell de cursos vaig començar una pràctica molt simple per orientar millor els alumnes davant una prova escrita.

Consisteix en facilitar per escrit els continguts que l’alumne ha de preparar per a la prova i indicacions de com serà la prova. Es pot penjar en l’espai virtual del grup.

Amb un senzill llistat per a cada cosa l’alumne pot veure amb claredat què ha de saber i com se li preguntarà.

Què li aporta a l’alumne:

  • visualitzar amb claredat els continguts que ha de preparar
  • disposar d’un check list per revisar el que sap i el que ha de treballar
  • tranquil·litat de poder consultar aquesta informació
  • preguntar anticipadament al docent els dubtes que es plantegin preparant la prova

Quins beneficis aporta al professor:

  • clara comunicació cap a l’alumne
  • revisar el que s’ha treballat i facilitar l’aprenentatge de l’alumne
  • arribar amb claredat a d’altres persones que puguin acompanyar l’estudiant (família, professors de reforç, professionals externs…)
  • ordre i sensació de control sobre el que s’avaluarà

 

La meva experiència amb aquesta senzilla eina ha estat molt satisfactòria. L’alumnat t’ho demana quan s’acosta una altra prova… bona senyal, no?

Que tingueu tots una fantàstica setmana.

Anuncios

Temps difícils, accions sàvies

Temps-dificils-accions-savies

Llibre de Daniel Gabarró, formador, inspirador, pensador… L’autor ofereix la seva descàrrega gratuïtament a  Boira editorial. Ens ofereix una altra visió de la situació política i social actual a Catalunya, des del punt de vista del creixement personal, oferint al lector eines tant a nivell emocional com social, pràctiques i concretes.

Molt recomanable per aquells que busquin com gestionar el conflicte, com entendre el que pensen els altres, inclús quan no hi estem d’acord. Per a les persones que veuen l’oportunitat de creixement en qualsevol situació.

M’agrada molt el concepte de saviesa que l’autor utilitzat en el llibre, així com en altres escrits seus.

Gràcies Daniel Gabarró per voler-ho compartir gratuïtament amb els lectors. Una altra acció sàvia.

Ja hem arribat

back-to-school-2629361_1920

Vaig sentir aquesta afirmació respecte una situació més o menys esperada. M’ha fet pensar en l’àmbit educatiu i de la formació. La crisis, entesa com a canvi, ja és innegable.

Aquesta setmana en una formació sobre Neurociència i creativitat els docents participants parlaven de les estratègies per com motivar l’alumnat, com apropar-se als seus interessos, com treballar la intel·ligència emocional en funció dels grups…

Per a mi va ser una nova constatació de que el model docent-transmissor del segle XX ja està en crisi. Que en aquesta nova situació els professionals cerquen com comunicar millor, com realitzar pràctiques que millorin l’aprenentatge… fent-lo significatiu i profund.

Veig aquesta nova situació de crisi com l’oportunitat de generar nous escenaris d’ensenyament-aprenentatge coherents amb el moment actual. No cal caure en dicotomies modern versus antic, però sí treballar en models realistes i actuals.

Però les famílies i els alumnes actuals ja no se senten còmodes davant professionals que no estiguin immersos en aquestes noves pràctiques.

En aquest sentit celebro que ja hem arribat.

Esports i valors

http://www.ccma.cat/audio/embed/947309“>L’ofici d’Educar de Catalunya Ràdio

Crec que molt encertadament s’exposa en aquest programa de l’Ofici d’educar, com l’esport pot ser  una excel·lent oportunitat d’educar en valors i creixement personal.

Imprescindible per a educadors, formadors, tècnics i entrenadors d’esport base, així com per als que som pares i mares de nens i joves esportistes.

esport-base

El crecimiento de la población mundial 2050…

Hans Rosling explica magistralmente con una cajas de IKEA como está creciendo la población mundial.

Una auténtica lección de como explicar un concepto complejo y que necesita de conocimientos previos, de una manera didáctica y inteligible. Rosling sin juicios plantea su estimación sobre que puede pasar a partir del 2050.

Un lujo poder contar con un vídeo así para trabajarlo con mis alumnos. Será mucho más fácil.

screenshot022

Saludem-nos…

Avui a classe amb els meus alumnes hem parlat un moment de com saludar-nos… de saludar un professor, un amic, una senyora del servei de neteja…

De fet he començat a parlar jo, més aviat… Els he demanat que quan ens trobem pel col·legi ens saludem… És important per molts motius… Per comptar amb els altres, per cortesia, per interessar-nos per ells, per fer comunitat…

Ràpidament algun alumne ha dit : “Moltes vegades saludem i alguns grans no ens responen…” He tingut la ràpida temptació de respondre… però he esperat la participació d’altres companys… “si.. si… aquell no em va saludar…” “…és igual jo saludo igualment…”… alguna cara d’indiferència… o de “ara ens caurà el sermonet…”.

No puc amagar que tenen raó. Alguns adults no saluden… Semblen malhumorats de bon matí…

Com sempre aprenem amb ells…

A partir d’ara estaré més atent a saludar a tothom. Us demano a tots els que llegiu això que no deixem escletxes pel dubte als nostres alumnes… Saludem-nos…

 

 

Estic enfadat

face-1370956_640

Estar enfadat… és legítim i acceptable en tota relació. També en l’educativa. El que a voltes pot no estar bé és el que faig per demostrar-ho a l’altre. I això pot passar-li a qualsevol alumne, però també a qualsevol docent o a qualsevol pare i mare.

Sempre cal cuidar la relació. Cal dedicar recursos a que la relació amb els alumnes i amb les famílies sigui el més bona possible. Normalment són esforços i temps. La resta anirà fluint molt més fàcilment.

També caldrà, arribat el moment, acceptar que l’altre no està d’acord, que no comparteix la mateixa visió que jo. Fins i tot que té una escala de valors que no és simètrica a la meva. El docent ha de ser conscient que no sempre les famílies dels seus alumnes pensaran igual que ell.

També l’alumne ha d’aprendre que no sempre hi haurà allò que sovint diem “feeling” amb el seu professor. Però com a docents és també la nostra obligació ser referents pels alumnes en aquest àmbit. I per tant ampliar i treballar el nostre vocabulari emocional. Inclús ens veuran més propers si algun cop els fem saber, sense crits, sense negativismes, que estem enfadats.

Educar millor

Estic llegint “Educar millor. Onze converses per acompanyar famílies i mestres” de Carles Capdevila. Cada conversa dona més sentit i emocions positives a la feina de docents i al fer diari de pares i mares. Espectacular la conversa amb Eva Bach. Quan li pregunta què distingeix un bon mestre o un bon educador, ella respon “La capacitat d’aportar dosis equitatives de passió i d’emoció pel que es fa i a la vegada de competència per allò que es fa”.

Em recorda també a les habilitats, coneixements i actituds de Victor Kuppers. Les habilitats sumen, els coneixements són importants, però el que realment multiplica i diferencia és l’actitud.

imatgeproducte_25

 

Gràcies Pau

Ahir el meu fill va jugar un partit de bàsquet de competició. Té 7 anys. Han millorat molt com a equip, s’ho passen bé i fan esport. La competició és imprescindible perquè motiva i els col·loca en situacions reals: un contrari, camps diferents, un rival, àrbitre…

L’àrbitre d’ahir era un noi jove. Els hi explicava les coses… Els orientava… Fins i tot els deia pel nom… perquè el porten a la samarreta. Un àrbitre amb vocació d’educador. No és el primer que ens trobem.

De l’entrenador contrari millor no dir res… Però personalment crec que no hauria d’estar a càrrec de nens i nenes d’aquestes edats. En absolut és un referent.

Les nostres entrenadores sí que ho van ser. I l’àrbitre també.

Vam perdre de molt. I pujant cap a casa el meu fill em va dir que l’àrbitre era molt simpàtic i que es deia Pau.

Gràcies Pau i gràcies a tots els que veuen en l’esport infantil un espai de creixement i formació

whistle-clip-art_p

Gràcies i bon viatge Mercè

 

ob_6976f690076faf23a70d9c8adc0e836b_p1050155

Avui ha sigut un dia trist. M’he assabentat que la Mercè Aventín havia mort. Va ser la meva directora de la tesina. Professora titular d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona. L’admirava molt. A classe ens ensenyava que la Història a través dels textos literaris, de les imatges, dels testaments…

A les seves classes freqüentment hi havia imatges… Cosa no gaire freqüent llavors… Però sobretot hi havia passió. Molta passió i erudició.

Un dia em vaig colar en una reunió al Departament de Medieval… Sobre el programa Erasmus… Entenc que va ser una d’aquelles ocasions en que l’Univers conspira… a favor teu…

Em va proposar sobtadament… A tu t’agradaria marxar? Parles francès? Vols anar a Itàlia? De sobte algú per primera vegada en els dos anys d’universitat em feia una proposta tan interessant.

EN un parell de trobades em va convèncer d’estudiar a Pisa. Dels avantatges de conèixer “com treballaven els italians”… I si t’agrada l’arqueologia “et puc buscar contactes allà”…

Al cap d’uns mesos volava cap a la Toscana. En gran part gràcies a ella. Allà vaig estudiar, viatjar i també excavar.

Cap el mes de març o abril del 96 va anar a un congrés a Pisa i ens vam veure a Pisa. Recordo que jo volia quedar bé amb ella i vaig informar-me amb els forans quina era la millor pizzeria per sopar. I allà vaig tenir la gran sort de compartir un sopar amb ella. Després entre esglésies romàniques la vaig acompanyar fins el hotel on s’allotjava.

Un parell d’anys després em va ajudar a acabar la meva tesina. “Ni se t’ocurreixi no presentar-la”. “Enviem trossets que jo t’ajudo”. “El llatí no és problema per tu …”

Vaig aconseguir aprovar. El meu agraïment va ser en forma de sopar. Aquest cop s’hi van afegir el seu marit i la meva parella. Una altra gran oportunitat de compartir taula i conversa amb dos grans mestres de la Història.

Fora ja de la universitat em va introduir al món editorial. De nou gràcies.

Poc després vaig perdre el contacte. Fa uns anys vaig saber que estava molt malalta.

Avui he plorat en recordar-la. Va ser per mi un referent intel·lectual i humà. Va ser una mestra que es va preocupar per mi. I em va donar una oportunitat de créixer com a persona i com a estudiant.

No tinc clar si hagués continuat a la Facultat fins el final si no hagués conegut una professora com ella. Espero algun cop, com ella, saber brindar bones oportunitats als meus alumnes.

Mercè, allò de la vida eterna o de la vida viscuda… tot aquell paradís de Dante… les confessions de Sant Agustí… És més o menys així?

Segurament per allà a dalt trobaràs al gran Le Goff que va marxar, i també fa poquet a Umberto Eco.

En el meu record tu estaràs molt a prop d’ells.

Moltes gràcies per tot i bon viatge.