Comiat com a Cap d’estudis

Benvolguts docents, PAS, famílies i alumnes

Escric aquestes línies com a comiat dels cursos en que he estat com a responsable de l’etapa d’ESO.

Durant anys he tingut l’oportunitat de posar la meva mirada, la meva visió sobre l’educació al capdavant d’aquesta etapa tan bonica dels 12-16 anys.

M’ha encantat la meva feina. He gaudit molt. Però a vegades… cal fer coses diferents, perquè passin coses diferents…

He pogut liderar molts projectes dels quals em sento molt orgullós. D’altres he hagut d’aprendre a gestionar-los el millor que he pogut.

Uns altres es queden al rebost de les idees… de les oportunitats, dels reptes de futur. La formació i l’aprenentatge del 2020 ja no són, sortosament al meu parer, com fa uns anys. El nostre horitzó ha de ser el de la millor formació acadèmica i personal dels nostres joves, el futur de la nostra societat, del nostre planeta. Com deia el meu amic són “el nostre tresor”.

En aquests anys han nascut els meus dos fills. I els he vist créixer molt ràpid! Estic aprenent tant amb ells. El meu propòsit és fer una aturada. Omplir-me de noves idees. Continuar formant-me. Acompanyar el creixement personal de les persones… 

El curs vinent, al col·legi, faré de tutor i de professor, dues de les coses que més m’agraden professionalment.

El meu sincer agraïment a tot el nostre equip de Secundària (docents i PAS). Pels vostres esforços i la vostra dedicació.

La veritat és que ja ho hem sentit tantes vegades… deixeu-me que ho repeteixi: les persones que ens fan emocionar, que ens fan vibrar, que ens fan sentir bé… ens deixen petjada, ens fan aprendre… Fem-ho mestres!

Gràcies a tots els pares i mares per la vostra confiança. Res faríem sense la vostra complicitat.

I a vosaltres alumnes gràcies per la vostra energia i el que m’heu ensenyat tots aquests cursos.

Us desitjo a tots que sigueu molt feliços i que plegats continuem creixent en aquesta bonica tasca que és l’educació.

Una forta abraçada

 

Josep Lluís Campillo

1 de juliol de 2019

Anuncios

3 idees de final de curs

En aquests dies de maig comencen a sentir-se diferents veus que donen consells per encarar el final de curs acadèmic.

No vull més que afegir la meva opinió en aquest fil i per tant oferir tres orientacions per a joves i famílies.

La més important: acompanya l’infant o el jove a treballar el seu equilibri emocional. Per a adolescents: ni tot està fantàsticament bé ni tot és un desastre. Ajudeu a que sigui capaç de regular les seves emocions. Parleu molt amb ell, sobretot escolteu-lo. Com sempre la calma genera situacions favorables al diàleg i el creixement.

La segona important: sigueu positius respecte els seus avenços i realistes davant la seva situació acadèmica i personal. No oblidem la proposició que els adults ens repetim sovint: tot en la nostra vida és un aprenentatge. L’adult ha d’oferir al jove seguretat i perspectiva dos grans valors que ens ajuden a crèixer a totes les persones.

L’última: parleu de la importància del que està fent per al seu aprenentatge. La seva formació és clau per poder gaudir d’oportunitats, d’escenaris oberts a diferents opcions.

Que la força us acompanyi a tots en el darrer mes del curs acadèmic.

Orientar l’alumne en una prova escrita

Fa un parell de cursos vaig començar una pràctica molt simple per orientar millor els alumnes davant una prova escrita.

Consisteix en facilitar per escrit els continguts que l’alumne ha de preparar per a la prova i indicacions de com serà la prova. Es pot penjar en l’espai virtual del grup.

Amb un senzill llistat per a cada cosa l’alumne pot veure amb claredat què ha de saber i com se li preguntarà.

Què li aporta a l’alumne:

  • visualitzar amb claredat els continguts que ha de preparar
  • disposar d’un check list per revisar el que sap i el que ha de treballar
  • tranquil·litat de poder consultar aquesta informació
  • preguntar anticipadament al docent els dubtes que es plantegin preparant la prova

Quins beneficis aporta al professor:

  • clara comunicació cap a l’alumne
  • revisar el que s’ha treballat i facilitar l’aprenentatge de l’alumne
  • arribar amb claredat a d’altres persones que puguin acompanyar l’estudiant (família, professors de reforç, professionals externs…)
  • ordre i sensació de control sobre el que s’avaluarà

 

La meva experiència amb aquesta senzilla eina ha estat molt satisfactòria. L’alumnat t’ho demana quan s’acosta una altra prova… bona senyal, no?

Que tingueu tots una fantàstica setmana.

Temps difícils, accions sàvies

Temps-dificils-accions-savies

Llibre de Daniel Gabarró, formador, inspirador, pensador… L’autor ofereix la seva descàrrega gratuïtament a  Boira editorial. Ens ofereix una altra visió de la situació política i social actual a Catalunya, des del punt de vista del creixement personal, oferint al lector eines tant a nivell emocional com social, pràctiques i concretes.

Molt recomanable per aquells que busquin com gestionar el conflicte, com entendre el que pensen els altres, inclús quan no hi estem d’acord. Per a les persones que veuen l’oportunitat de creixement en qualsevol situació.

M’agrada molt el concepte de saviesa que l’autor utilitzat en el llibre, així com en altres escrits seus.

Gràcies Daniel Gabarró per voler-ho compartir gratuïtament amb els lectors. Una altra acció sàvia.

Ja hem arribat

back-to-school-2629361_1920

Vaig sentir aquesta afirmació respecte una situació més o menys esperada. M’ha fet pensar en l’àmbit educatiu i de la formació. La crisis, entesa com a canvi, ja és innegable.

Aquesta setmana en una formació sobre Neurociència i creativitat els docents participants parlaven de les estratègies per com motivar l’alumnat, com apropar-se als seus interessos, com treballar la intel·ligència emocional en funció dels grups…

Per a mi va ser una nova constatació de que el model docent-transmissor del segle XX ja està en crisi. Que en aquesta nova situació els professionals cerquen com comunicar millor, com realitzar pràctiques que millorin l’aprenentatge… fent-lo significatiu i profund.

Veig aquesta nova situació de crisi com l’oportunitat de generar nous escenaris d’ensenyament-aprenentatge coherents amb el moment actual. No cal caure en dicotomies modern versus antic, però sí treballar en models realistes i actuals.

Però les famílies i els alumnes actuals ja no se senten còmodes davant professionals que no estiguin immersos en aquestes noves pràctiques.

En aquest sentit celebro que ja hem arribat.

Esports i valors

http://www.ccma.cat/audio/embed/947309“>L’ofici d’Educar de Catalunya Ràdio

Crec que molt encertadament s’exposa en aquest programa de l’Ofici d’educar, com l’esport pot ser  una excel·lent oportunitat d’educar en valors i creixement personal.

Imprescindible per a educadors, formadors, tècnics i entrenadors d’esport base, així com per als que som pares i mares de nens i joves esportistes.

esport-base

El crecimiento de la población mundial 2050…

Hans Rosling explica magistralmente con una cajas de IKEA como está creciendo la población mundial.

Una auténtica lección de como explicar un concepto complejo y que necesita de conocimientos previos, de una manera didáctica y inteligible. Rosling sin juicios plantea su estimación sobre que puede pasar a partir del 2050.

Un lujo poder contar con un vídeo así para trabajarlo con mis alumnos. Será mucho más fácil.

screenshot022

Saludem-nos…

Avui a classe amb els meus alumnes hem parlat un moment de com saludar-nos… de saludar un professor, un amic, una senyora del servei de neteja…

De fet he començat a parlar jo, més aviat… Els he demanat que quan ens trobem pel col·legi ens saludem… És important per molts motius… Per comptar amb els altres, per cortesia, per interessar-nos per ells, per fer comunitat…

Ràpidament algun alumne ha dit : “Moltes vegades saludem i alguns grans no ens responen…” He tingut la ràpida temptació de respondre… però he esperat la participació d’altres companys… “si.. si… aquell no em va saludar…” “…és igual jo saludo igualment…”… alguna cara d’indiferència… o de “ara ens caurà el sermonet…”.

No puc amagar que tenen raó. Alguns adults no saluden… Semblen malhumorats de bon matí…

Com sempre aprenem amb ells…

A partir d’ara estaré més atent a saludar a tothom. Us demano a tots els que llegiu això que no deixem escletxes pel dubte als nostres alumnes… Saludem-nos…

 

 

Estic enfadat

face-1370956_640

Estar enfadat… és legítim i acceptable en tota relació. També en l’educativa. El que a voltes pot no estar bé és el que faig per demostrar-ho a l’altre. I això pot passar-li a qualsevol alumne, però també a qualsevol docent o a qualsevol pare i mare.

Sempre cal cuidar la relació. Cal dedicar recursos a que la relació amb els alumnes i amb les famílies sigui el més bona possible. Normalment són esforços i temps. La resta anirà fluint molt més fàcilment.

També caldrà, arribat el moment, acceptar que l’altre no està d’acord, que no comparteix la mateixa visió que jo. Fins i tot que té una escala de valors que no és simètrica a la meva. El docent ha de ser conscient que no sempre les famílies dels seus alumnes pensaran igual que ell.

També l’alumne ha d’aprendre que no sempre hi haurà allò que sovint diem “feeling” amb el seu professor. Però com a docents és també la nostra obligació ser referents pels alumnes en aquest àmbit. I per tant ampliar i treballar el nostre vocabulari emocional. Inclús ens veuran més propers si algun cop els fem saber, sense crits, sense negativismes, que estem enfadats.

Educar millor

Estic llegint “Educar millor. Onze converses per acompanyar famílies i mestres” de Carles Capdevila. Cada conversa dona més sentit i emocions positives a la feina de docents i al fer diari de pares i mares. Espectacular la conversa amb Eva Bach. Quan li pregunta què distingeix un bon mestre o un bon educador, ella respon “La capacitat d’aportar dosis equitatives de passió i d’emoció pel que es fa i a la vegada de competència per allò que es fa”.

Em recorda també a les habilitats, coneixements i actituds de Victor Kuppers. Les habilitats sumen, els coneixements són importants, però el que realment multiplica i diferencia és l’actitud.

imatgeproducte_25